Carles Martínez, actor
“Quan era petit imitava a tothom, al col·legi als professors i als companys, i allò que veia a la televisió”, rememora. Quan va acabar el batxillerat no es va plantejar anar a la universitat. “M’havien parlat de l’Institut de Teatre, però jo ho desconeixia perquè pels que som fills de Sant Pere hi havia la via que era una frontera molt forta i marcava que hi havia un món de Terrassa que no coneixies”, comenta.
Quan va acabar la seva formació ja va començar a treballar, tot i que va estar un any a Londres, per continuar els estudis com a actor, una experiència molt interessant. Bàsicament, diu, ha fet teatre i apunta que “porto a l’esquena més de 120 muntatges”.
“Aquesta feina és irregular sempre, però es pot dir que no he parat. És una feina que vol dedicació absoluta i és una manera de viure”, afirma. El teatre, opina, “és una font inesgotable per aprendre i als actors ens agrada més perquè la responsabilitat escènica és nostra”. Al cinema i a la televisió, afegeix, la responsabilitat “és compartida”.
Durant molts anys va fer papers còmics, si bé tenia clar que no es volia encasellar. “La vida m’ha portat a un registre dramàtic i les últimes experiències han anat en aquest camí”, diu. Mai s’ha plantejat dirigir. “Em sembla que no serveixo i per ser director es necessita un caràcter” que no té, diu.
“M’agrada molt, si m’ho puc permetre, viatjar”, comenta, i també anar d’excursió i anar a peu als llocs sempre que pot. Algunes altres de les seves aficions són la lectura i també li agrada molt escriure
