Silvia Hatero, psicoterapeuta emocional
Arran de patir un ictus, ara fa disset anys, la vida li va fer un gir absolut. “El vaig tenir per una eclàmpsia, quan estava embarassada”, recorda. Va iniciar la rehabilitació, que encara continua, ja que “mai m’he recuperat del tot”, manifesta i li han quedat algunes seqüeles. Va estar gairebé un any hospitalitzada i va ser llavors quan li va sorgir la idea d’escriure la seva experiència en un llibre, titulat “Empezar de nuevo”.
“El llibre és una eina positiva”, comenta i la intenció era “explicar com me’n vaig en-sortir i que s’ha de ser fort, i que tothom té unes capacitats i s’han de saber despertar”. En el seu fons, és la mateixa persona, però l’ictus l’ha canviat. “No saps de què ets capaç fins que et trobes en una situació com aquesta”, assenyala.
Es va proposar ajudar a les persones, després de patir l’ictus. Per això es va formar com a psicoterapeuta emocional i lamenta que “no es treballen les emocions i són molt importants”. Li agrada molt treballar “la inclusió de les persones, tinguin o no discapacitat, és igual, perquè al final hem de viure tots plegats”, comenta. També va crear un grup, “Bienestar Emocional”, que es reuneix dues vegades per setmana amb l’objectiu de “treballar les emocions, no parlar de les coses dolentes, sinó que busquem les coses positives, amb respecte i sense jutjar” als altres.
Abans de patir l’ictus, treballava a una multinacional, exercint d’encarregada d’una secció d’exportacions. També feia classes d’aeròbic i havia practicat el taekwondo.
