Andrea Regadera, arxivera i foodie
Quan estava a l’Institut “ja tenia clar que volia fer Història, tot i que tothom m’ho desaconsellava perquè em deien que no tenia sortides”, però va continuar amb la seva idea i va acabar la carrera. L’atreia molt tot el que està relacionat amb la història precolombina. Va fer pràctiques a l’Arxiu Històric a Terrassa i, la feina li va agradar tant que va fer un màster i es va especialitzar en Arxius i Gestió documental.
“Tenia clar que no volia fer de docent i la investigació és molt complicada” i, finalment, va deixar de banda la Història. Treballava a l’Arxiu d’aquí i li va sortir una oportunitat d’anar a treballar per l’administració andorrana. Va guanyar la plaça i ja fa quatre anys i mig que viu allà. “Mai havia trepitjat Andorra, ni per anar a comprar”, comenta, i no té intenció de canviar, de moment.
Viure a Andorra és molt diferent, diu, “en moltes coses”. Veure muntanyes sempre és el que “em va xocar” d’entrada i destaca “la seguretat” d’aquell país. Va arribar sola i no coneixia restaurants per anar a menjar i va buscar per les xarxes i va veure que “hi havia un forat que s’havia d’omplir”.
Va començar a publicar ressenyes de restaurants andorrans al seu Instagram, @regaderafoodie i, en un any i mig, ja ha aconseguit uns 8.000 seguidors. “M’he format per fer-ho bé, de manera autodidàctica”, comenta.
L’esport és una de les bases de les seves aficions i ha practicat el CrossFit i també ha ballat molts anys. Ara, a Andorra, intenta practicar l’snow que, de moment, no se li dona del tot bé, assenyala.
