Salvador Comelles, escriptor i professor de filologia catalana
A casa seva, quan teia uns 10 o 12 anys, com que veien que li agradava escriure històries, li van regalar uns blocs, que encara conserva, perquè es pogués esplaiar. “M’agradava llegir i també escriure”, manifesta. La família rebia la revista “Cavall Fort” i es va presentar a un premi de contes que va guanyar. “Va ser com un reconeixement que algú t’està dient que això que escriu té possibilitats”, assegura.
En els últims temps, comenta, està fent més poesia que narració i, amb el seu llibre “Espècies extraordinàries” (amb il·lustracions de Christian Inaraja), acaba de guanyar el Premi Crítica Serra d’Or en la secció de Literatura Infantil i Juvenil.
“Per a la poesia has de tenir una mica més de moral, perquè se n’edita menys que de narrativa” i les editorials veuen que costa de vendre i “sempre és més difícil de publicar”. Creu que la poesia “s’hauria de treballar més a les escoles” i els pares, si no llegeixen poesia, “és difícil que ho fomentin amb els seus fills”.
Diu que en les seves obres “jugo bastant amb el llenguatge” i no escriu novel·les per a adults perquè “cadascú veu les capacitats que té”. Es dedica a la docència i és professor de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, però ha passat per tots els nivells. “Si et saps adaptar, tot el públic és agraït”, declara.
A l’hora d’enumerar les seves aficions, comprovem que en té diverses. Li agrada llegir, caminar, nedar i també és molt del Barça. El teatre també l’atrau, però només “com a espectador”.
