Gemma Gutés, educadora social i exjugadora de waterpolo
De petita jugava a futbol i a casa seva era un esport que es vivia molt intensament. Però llavors, el futbol femení no estava tan arrelat com ara i havia d’anar a jugar fora de Terrassa i els seus pares van preferir que fes un esport aquí. Es va iniciar en la natació, però “era molt sacrificat i molt individual i a mi m’agradava l’esport d’equip”, diu.
I va començar a jugar a waterpolo, unint pilota i aigua, dues coses que li agradaven. “Em vaig enamorar del waterpolo”, explica. A les files del CN Terrassa, va viure els moments. “He crescut com a persona gràcies al waterpolo, al club i a les companyes que he tingut”, afirma. “L’aigua em fascina i on soc feliç és estant al mar”, diu.
No li agrada aquest qualificatiu, però era la referent de l’equip i prefereix destacar “tot l’equip” i el grup que van formar i afegeix que “els entrenadors eren els referents” i que “no sé on seria” si no hagués jugat a waterpolo. Va plegar quan encara tenia recorregut la seva carrera, però tenia clar que “volia acabar jugant i bé físicament i no deixar-ho jugant poc”. Va fer d’entrenadora de waterpolo i de natació durant un temps.
Actualment, exerceix d’educadora social a un centre de menors, concretament en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). “Sempre he treballat amb nens”, recorda i comenta que és una feina que li encanta fer.
Quan té temps lliure fora de la feina, té aficions força diverses, com patinar en un “longboard”, similar a un “skateboard”, però més llarg, anar al gimnàs, gaudir del mar o fer vida social.
