Pantaleó, músic, compositor i productor
El seu nom és Gerard de Pablo, però artísticament va adquirir el de Pantaleó, un personatge curiós de Sant Cugat, la seva localitat natal. Ara ja fa temps que s’ha establert a Terrassa i exerceix de músic de vocació i de jardiner de professió. Quan va descobrir la música, va encetar un projecte The City’s Last Noise, un grup de “pop psicodèlic” amb el qual va guanyar cinc concursos de maquetes.
“Va ser com un laboratori per començar a fer música, perquè no ho havia fet mai”, explica, i afegeix que “vaig viure amb persones que tenien instruments” i va iniciar-se en la composició, que, assegura, és el que més li agrada. Però tot va anar molt de pressa i “estava molt saturat” i el grup es va dissoldre.
Llavors aterra a Terrassa i és quan es funda Pantaleó. “Aquell personatge que tot el poble se l’estimava, era molt exòtic i feia poc que havia mort” i va adoptar aquest nom. El mes de setembre passat va presentar el seu tercer àlbum, “Afluents”, en què parla “d’acceptar el fracàs i el lloc que ocupes i parlar-ne i no amagar-te”.
Dedicar-se en exclusiva a la música costa molt. “Vivim en un país on la cultura ocupa un lloc molt precari, i la gent encara no n’és prou conscient”, assenyala. La pandèmia, diu, ho ha agreujat i “s’ha fet un tap” i tots cartells dels festivals “tenen la mateixa gent”.
En el seu temps de lleure es dedica molt als seus dos fills i també elabora bonsais. Altres aficions són “la muntanya i caminar”, així com passejar i estar amb els amics. A més, també fa ioga.
