Jordi Paüls, artista
Sempre ha dibuixat i de petit, se li “donava bé”. Per això, els seus pares el van apuntar “amb el Suri”, el pintor Floreal Soriguera. Després va fer “la meva vida d’autodidacte”, fins que va veure una exposició del Manuel Molí i “em va frapar el tipus de pintura, aquell surrealisme màgic”. Li va demanar que li fes classes, però Molí li va dir que classes no en feia, que si volia podia anar al seu taller, ho podia fer. “Ens vam fer molt amics”, recorda.
També va tocar la bateria i va treballar a Mallorca tocant en hotels. “Tinc un estudi de gravació a casa i em dedico a compondre” temes, explica i encara té la bateria. Treballava en una empresa on feien etiquetes de marques esportives i amb el que va aprendre i amb formació, va obrir un estudi de disseny gràfic amb un soci.
Posteriorment, es va endinsar en el món del teatre i es va formar en Enginyeria Aplicada al Món de la Tècnica del Teatre. “Vaig descobrir com era la maquinària escènica, el teatre per dins i vaig veure que hi havia tot un món darrere” i es va interessar. La seva darrera feina ha estat cap tècnic del Teatre Alegria i el Teatre Principal.
No lamenta haver-se dedicat només a una disciplina i diu que “sempre he fet el que he volgut i res m’interessava prou per menysprear les altres coses”. Afegeix: “No m’agrada que em diguin què haig de fer”.
