Monika Lao, pianista i ballarina de dansa aèria
Quan tenia sis anys es va iniciar en la música i va continuar formant-se al Conservatori de Terrassa, fent solfeig. “El meu pare era músic i em va regalar un teclat i a casa inventava coses i anava fent”, rememora. Va treure’s el títol de professora superior de piano, però també es va formar com a enginyera informàtica, si bé no ha exercit. “Al final et dediques al que t’agrada”, explica.
Diu que “costa fer-se un lloc i això de bo o dolent és molt relatiu” i afegeix que “els grans pianistes es dediquen vuit hores al piano i la gent quan va a un concert no veu el que hi ha darrere i quan toco, tot el dia he estat fent el muntatge de l’espectacle”.
Considera que hi ha cantants i grups musicals que triomfen i que “no arriben ni als mínims” i comenta que “hi ha una cosa bàsica, i és que afinis, i a vegades, ni això i allí estan”. Creu que “és una mica injust”.
Procura viure al dia i diu que “segueixo el meu camí i intento fer tot el que pugui” i és millor “no amargar-se”. També fa de ballarina de dansa aèria i el que domina més són les teles aèries. Combina la dansa i la música.
El dia 28 de juny, als Amics de les Arts, presentarà “Tretze”, un disc que tracta sobre la mala sort. “Sempre he compost”, apunta, i afegeix que “quan componc m’inspira tot, des d’estar trista, a estar avorrida o enfadada”.
Dedicar temps a la seva família i al seu fill de tres anys és una de les seves preferències. Viatjar també li agrada molt. Anteriorment, havia fet escalada, submarinisme i pujava muntanyes.
