Quico Sala, tècnic en radiodifusió
“A la tardor de 1969, amb 18 anys, vaig entrar a Ràdio Terrassa”, recorda. Estudiava per enginyer electrònic i, un dia, a Matadepera, a la tasca de Cal Quim, “on ens trobàvem el jovent i el que no és el jovent”, el locutor de moda d’aquella època, Fernando Ferreri Felip, “el tres efes”, li va proposar anar a la ràdio a ajudar-lo a un macroprograma dels dissabtes a la tarda, de quatre a nou, que es deia “Nueva Dimensión”.
“Era un pas important” i va anar-hi i es va engrescar. “Aquell temps, la ràdio, conceptualment, era en blanc-i-negre i tot era molt manual, amb material vell i obsolet”, apunta. Després d’un temps es va integrar dins de la plantilla “quan vaig tornar de la mili”. Diu que el seu mestre va ser el Ramon Lluís, del qual “vaig aprendre molt” en tots els aspectes tècnics.
Amb els anys, el van nomenar cap de programes i va acabar com a director adjunt a Ràdio Terrassa, on va romandre gairebé quaranta anys. “La ràdio i la família serien on ha pivotat la meva vida”, diu. Admet que li agradava més fer de tècnic que no pas la direcció.
També va ser regidor de l’Ajuntament de Matadepera, com a independent, a les llistes de Convergència. Li va demanar l’alcaldessa de llavors, Mireia Solsona. “A la vida hi ha més coses i volia fer alguna cosa diferent”, assenyala, i d’aquesta etapa diu que “crec que vaig ensortir-me’n”.
Li agrada sortir a caminar i és molt actiu fent coses que durant la seva etapa professional no va poder fer. També li agrada fer voluntariat i participa en algunes competicions.
