Teresa Sánchez, actriu i pedagoga
A l’escola ja escrivia textos perquè les seves companyes poguessin representar-les, “històries sempre de marcians i extraterrestres que venien a la terra”, recorda. També li agradava fer d’actriu i llegia molt i “em sentia còmode en el món de la ficció i de la fantasia”, encara que, per aquells temps, “volia ser perruquera” i no projectava els seus gustos amb una possible professió.
Amb els anys li va caure a les mans la possibilitat “d’un curs d’iniciació al teatre de l’Institut del Teatre” i va tenir claríssim que voldria encaminar-se cap a aquest món i va formar-se. Va formar part d’un projecte musical, el grup “Follim Follam”, que a ella li va durar tres anys. “Cantar no és el meu i era més una cosa teatralitzada i va començar com per jugar” i va ser una bona experiència.
La d’actriu, assegura, “és una professió preciosa però plena d’incertesa” i per cobrir aquest espai d’incertesa va obrir l’escola de teatre Les Pisanes. A partir de l’escola, “he pogut fer moltes coses i em sento molt còmode fent les classes i em permet fer muntatges propis”, explica.
Afegeix que “em permet estar en contacte amb la realitat perquè, a vegades, és una professió de moments de no tocar de peus a terra i pensar que sempre és així, i no ho és”. Creu que en la seva professió “la pràctica és la millor escola i no paro de formar-me”.
Restaurar mobles és una afició molt seva, encara que diu que “ja no ho faig molt perquè no tinc molt temps lliure” i també li agrada llegir. Quan té una estona, també li agrada molt “no fer res”.
