Òscar Puig, propietari de la cafeteria “El taller dels silencis”
Els seus inicis van ser treballant en un forn, fins que va entrar a una pizzeria de Matadepera, l’Angie. “A partir d’aquí va començar la meva trajectòria com a cambrer”, recorda. Admet que el seu caràcter “era molt rebel i l’hostaleria em va domesticar”. Va passar per altres establiments del sector i comenta que “la meva trajectòria és molt àmplia, però no vaig aprendre a cap escola, vaig aprendre dels professionals, fixant-me com ho feien”.
Va fer un temps de cuiner, al principi, i apunta que “és una feina molt sacrificada i jo els cuiners els admiro, perquè la seva feina és molt sacrificada i de molta responsabilitat”. Prefereix “el contacte directe amb el client”.
Durant un període que no va arribar als dos anys, va fer una aturada i es va decantar cap a la informàtica, un món que també l’atreia. Va estudiar a una escola privada de Barcelona i es va especialitzar en “muntatge i reparació d’ordinadors i de servidors”.
Però, llavors, diu “era una persona que em costava arriscar”, i tot i que va compaginar les dues coses durant un temps, va deixar el tema de la informàtica per centrar-se de nou en l’hostaleria.
Ara, ha fet un pas endavant i ha iniciat un negoci propi. Gestiona “El Taller dels Silencis” que era l’estil de cafeteria que li agradava. “Ara m’he arriscat perquè ho vaig veure claríssim”, assenyala.
“Anar al cinema és la meva passió”, assegura, tot i que no ho pot fer tant com li agradaria. Veu de tots els gèneres, però el que més li agrada és el d’acció. I és aficionat als escacs i al billar francès.
