Pedro Romero, cambrer i escriptor
Gairebé sempre ha treballat de cambrer. “Vaig començar al Tirol i sempre he estat molt vinculat a l’hostaleria”, comenta. Ha estat a diferents establiments del sector de Terrassa, entre ells, L’Ou, que va obrir pel seu compte, i ara està treballant a un restaurant de Sant Feliu de Llobregat.
En una de les crisis econòmiques es va introduir en el món de la droga per diners. “No és diner fàcil, com diuen, perquè jo les he vist de tots colors”, comenta i afegeix que “la droga només té dos camins: la presó o el cementiri”. En resum, diu, “va ser un desastre”. Va fer un viatge a Colòmbia per gestionar un carregament de droga i portar-lo cap aquí i el van enxampar, sospita, perquè els mateixos amb qui havia fet els tractes els van delatar.
Va estar tancat quatre anys, en els quals “vaig passar gana, fred, amb sang per tots els cantons i havent de lluitar amb ganivets”. Recorda que “allà no hi havia ni metge i tot era corrupció i pagaves per tot. Et violen tots els drets”.
De tot plegat, va escriure un llibre, titulat “Desde el infierno”, que ara treu la segona edició. S’ha fet un documental que el setembre s’estrenarà al Cinema Catalunya, afirma, i pot fer-se una pel·lícula sobre la seva experiència. Destaca a Teodoro Rubio i José Antonio Tapia, com a persones que l’han ajudat “moltíssim”.
Explica que, per motius laborals, té molt poc temps per fer coses, com per exemple, anar al gimnàs, que, assegura, que li agrada molt. Quan gaudeix d’alguna jornada de festa, està amb el seu fill.
