Roger Pallarols, mestre i entrenador de hockey
De petit deia que volia ser “domador de lleons” i ha acabat com a educador. Li agradava “ensenyar, aprendre i liderar” i fa de mestre, a l’Escola El Cim, i d’entrenador de hockey . “Els alumnes i els jugadors han de tenir bons referents a davant seu i és el repte que tenim els educadors i els entrenadors”, diu.
Apunta que no li agrada parlar d’assignatures ni d’alumnes, sinó “de persones i on més marge d’actuació tenim és en el vessant personal dels nens” i afegeix que com a societat “tenim el repte d’ajudar les noves generacions a saber gestionar les frustracions, a tolerar el fracàs o deixar l’egoisme de banda” i lamenta que hi ha pares que no col·laboren, cosa que també passa en l’esport. “N’hi ha que volen convertir els fills en el seu petit projecte i han de destacar en el que ells vulguin” i el que han de fer és “acompanyar-los, aconsellar-los i guiar-los”, manifesta.
Va jugar a hockey, “la meva passió”, però es va adonar que “pensava més com a entrenador que com a jugador”. Entrena al Polo, tot i ser de l’Atlètic, i creu que “cal desmitificar la visió massa parcial de cadascú en el seu club” i obrir-se a altres opcions.
Va tastar el periodisme, concretament fent esports, a El 9 NOU i a la Ràdio Municipal de Terrassa, i admet que li hauria agradat treballar en aquesta professió.
Llegir li agrada, però “coses que sumin i que em facin pensar”. És molt autodidacta, diu, i dedica tot el temps que pot als seus tres fills i “a una dona encantadora”, com la seva, la Pili Ballbè.
