Josep Solà, cap de protocol de l’Ajuntament de Terrassa
De molt jove va entrar a treballar a l’Ajuntament i, l’any 1989, va entrar al departament de Protocol, de cara als Jocs Olímpics de 1992. En principi estudiava Història, però arran d’això va formar-se en Relacions Públiques, ja que els estudis de Protocol llavors no existien. “Vaig decidir fer un canvi i l’única manera de treballar en això era fent aquests estudis”, explica.
Considera que “el protocol no és només posar catifes, asseure a la gent o posar banderes, és una ciència i un treball molt diferent del que pensa la gent” i afegeix que “el protocol el fem dia a dia, quan dinem a casa, sense saber-ho, però nosaltres l’intentem posar sobre la taula i que es vegi”.
Lamenta que “a determinats ajuntaments, quan hi ha canvis, prescindeixen del protocol, perquè consideren que era una cosa de l’anterior mandat i el nostre paper, de polític no en té res, és totalment tècnic”.
De la seva feina, que és “apassionant”, el que més li agrada és que “aconsegueixes fer que les coses que, a vegades poden semblar molt distòpiques, tinguin una cohesió”. Des de l’any 2001 és el cap de protocol del consistori local.
És president de l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals (ACPRI) i, recentment, l’han fet acadèmic de número de l’Acadèmia Internacional de Cerimonial i Protocol (AICP).
Tot i que la feina l’absorbeix molt, té algunes aficions per quan s’hi pot dedicar. Li agrada caminar i també viatjar. “Intento entendre on estàs i viure aquell lloc, sobretot quan vaig a altres països”, apunta.
