Iván García Sala, professor de literatura russa a la UB
Es va llicenciar en Filologia Eslava i va aprendre rus i polonès. Ara és professor de literatura russa a la Universitat de Barcelona i ha fet traduccions. Tot li ve quan formava part d’un grup de teatre anomenat Rodamon que viatjava per molts països i, l’any 1991, va estar a un festival a Moscou. Era el final de la Perestroika, “i la trobada amb aquell món una mica devastat econòmicament, però molt atraient en altres punts de vista, va ser un xoc”.
De Rússia diu que “als anys noranta hi va haver un gran boom i semblava un país de grans oportunitats”, i tot i que després va baixar una mica l’interès, aprendre rus “es manté” ara amb certa força. Sobre el que més li va captivar de Rússia, diu que “va ser la part cultural”, com l’arquitectònica, si bé també el va atraure la humana.
“Els russos són gent molt oberta a l’estranger, són molt curiosos. És un país de moltes cultures i moltes llengües i tenen una capacitat més alta que la nostra d’incloure al que és diferent de la seva vida”, afirma. “Són extraordinàriament càlids, molt hospitalaris, més que aquí i la sensació és que pots crear unes relacions més profundes que no pas aquí”, diu.
De què passa a Ucraïna, diu que “és evident que el que ha fet Putin és abominable i és el responsable”, però també critica la política expansionista de l’OTAN i lamenta decisions “del passat”.
Ha continuat fent teatre durant un temps i també ha fet d’animador de fires, amb espectacle propi. Després de la pandèmia, s’ha aficionat molt a nedar en aigües obertes i quan pot va al mar.
