Carles Carreras, pastisser i xocolater
La música li agrada molt i gaudeix molt “escoltant música en viu i concerts” i la seva primera feina, quan era encara molt jove, va ser de tècnic de so. “Vaig estar quatre anys a una empresa de lloguers d’equips de so, anant amb orquestres i grups”. Recorda que “malgrat que t’ho passaves bé, era una feina molt dura” i afegeix que “havies de ser molt curós amb tu mateix, perquè l’alcohol i les drogues circulen molt fàcilment”.
Al servei militar va poder estudiar cuina i allà va exercir de cuiner i diu que “les meves guàrdies eren amb un cullerot”. Quan va tornar es va “replantejar” la seva vida i va començar a treballar a l’empresa familiar, la Pastisseria Núria. “La cuina i la pastisseria ja m’agradaven, però quan ets jove, t’agrada experimentar coses”. Per matar el cuquet, va estar uns anys a Matadepera Ràdio.
“No estic fent cap feina que no m’agradi i és important treballar en alguna cosa que t’agrada i que t’ho passis bé”, assegura. Es va formar a l’Escola del Gremi de Pastisseria de Barcelona i “he continuat fent cursets monogràfics, perquè no pots estar parat i mai es deixa d’aprendre”. Veu la pastisseria com “un sector que ha canviat molt i que ha de canviar més” i “nosaltres som com el sastre de la pastisseria i fem els vestits a mida. És la part més bonica i creativa” de la professió, afirma.
Una de les seves grans aficions fora de la feina és restaurar mobles. “M’ho passo molt bé i tinc poc temps, però ho faig”, apunta. També és una de les seves passions “treballar la xocolata”.
