Carme Valverde, pintora
La pintura, explica, la va aprendre pel seu compte. “De petita m’agradava la música i les arts plàstiques i sempre he estat molt autodidacte i he fet un aprenentatge per mi mateixa”, diu. Va començar pintant obres dels grans clàssics com Dalí, Picasso o Van Gogh. A poc a poc, comenta, “vaig anar agafant el meu estil”. Al principi pintava al pastel, després amb aquarel·la fins que es va decantar definitivament per l’oli.
“L’aquarel·la és massa ràpida i m’agrada més un treball que pots rectificar i l’oli et permet més treballar-lo i canviar-lo i és un procés més lent i el gaudeixo més”, assegura. Ha fet retrat naturalista. “És figuratiu, però sense arribar a l’hiperrealisme”, subratlla. Li agradava fer això perquè “sempre m’ha agradat la gent i és com una connexió. M’agrada mirar el que fa la gent i expressar-ho i no hi ha res més potent que un retrat pintat amb una mirada” i afegeix que “pots transmetre més amb un retrat que amb un paisatge”.
Amb el confinament, durant el qual, apunta, “vaig pintar com una boja”, el seu estil ha variat lleugerament. “Vaig trencar amb moltes coses. Era molt perfeccionista i vaig començar a fer coses amb relleu i a pintar sortint-me de la línia. Són retrats molt diferents dels que feia”, afirma. La seva obra s’ha exposat per molts llocs del planeta, com Chicago, París o Torí.
La lectura de novel·les és una de les seves preferències . També li agrada el cinema i anar a actuacions musicals i sortir amb els amics. “Si m’agrada pintar gent, m’agrada estar amb la gent”.
