David Rausell, professor de matemàtiques i informàtica
Les matemàtiques li havien agradat i diu que “a Batxillerat vaig tenir un professor molt bo” tot i que “a la carrera és molt diferent” respecte al que s’estudia a l’escola o a l’institut. Tenia la docència, admet, com un “comodí”. A la vegada, a més, va estudiar informàtica “per tenir alguna cosa més”.
Quan va acabar va treballar a una empresa i el que més li agradava era fer cursos a altres llocs. “Era molt relacionat amb la docència i, com que ningú els volia fer, cada vegada en feia més”, recorda. Fins que va decidir passar-se a la docència i, després d’un màster, li van dir que buscaven un professor de matemàtiques a l’escola Tecnos, i el van agafar. “Gaudeixo molt les classes i, quan els conceptes són més avançats, encara les gaudeixo més”, explica, i afegeix que “les “mates” tenen aquesta dicotomia”, o s’odien o s’estimen i lamenta que “a classes amb nivells diferents, no arribes a tothom com t’agradaria, i això et frustra una mica”. Baixar les ràtios seria una de les solucions, opina.
Creu que a les classes de matemàtiques “hi ha d’haver una mica de soroll”, ja que s’aprenen “amb paper i bolígraf, però també parlant i conversant”. Quant a la informàtica, assegura que és una assignatura que aporta molt perquè “dona una forma de pensar diferent” als alumnes.
Tocar la guitarra és una de les seves grans aficions. Ha fet algunes classes, si bé, ha après pel seu compte. També és un apassionat dels esports, com el futbol, el tennis o el bàsquet, entre altres.
