Diego Valero, entrenador de boxa
Quan tenia set anys, la seva família es va traslladar de Sevilla a Terrassa. Els seus inicis en el món de la boxa van començar quan va anar a veure el seu germà en un combat “i em va agradar”, recorda. El que més l’atrau de la boxa és “la disciplina que hi ha dins” i reclama que és un esport “molt maco”.
Reconeix que, és un esport “agressiu perquè és de contacte”, però quan acaba el combat, “no hi ha res i tots tan amics”. Assegura que “si tornés a néixer no ho dubtaria, tornaria a ser boxejador”. “Al meu fill mai li ha agradat”, diu.
Com a amateur va ser campió de Catalunya i d’Espanya i comenta que hi ha molta diferència entre els combats quan ets amateur respecte a quan ets professional. “T’has d’entrenar més, és més dur i la gent amb què boxeges és més experimentada”.
L’any 1993 va començar com a entrenador a què llavors era el Club de Boxa de Terrassa. Encara continua entrenant, si bé el seu càrrec actual és el de president de l’entitat, que ara es diu Boxing Club Terrassa. Li agrada més entrenar que les tasques de directiu.
De quan va començar a boxejar a ara, hi ha moltes diferències, afirma. “La gent d’abans era més dura i tot era el teu esforç. Ara tenen moltes coses i tenen màquines que abans no teníem”. Va treballar d’enguixador “tota la vida”, amb els seus germans.
En general, el que més li agrada són els esports. A part de boxejar, explica que “de petit vaig jugar a waterpolo” i també recorda que “vaig ser campió de Catalunya de marató”.
