Joan Salvador, home de teatre i docent
La seva mare feia teatre i ell anava als assajos i va decidir que volia fer allò mateix. “El que m’agrada del teatre no és lluir-me i que em vinguin a veure, sinó fer d’alguna cosa que no ets tu i fer el més estrany i el que menys s’assembli a mi”, explica. També està integrat al quadre de veus de Ràdio Teatre, una activitat “molt enriquidora” i que és “fer teatre sense patir tant”, assegura.
A més a més va estar un temps a l’Esbart Egarenc, on va entrar per amor a qui és la seva esposa i, des de fa uns anys, fa de speaker dels actes de protocol de la Festa Major. En l’actualitat, actua i dirigeix menys, si bé continua dirigint “Els Pastorets” del Social. Enguany, ha estat l’edició número vint-i-sis en què ha sigut el director. “Hi ha gent que ens pregunta si els assagem”, assenyala.
Diu que mai ha tingut nervis abans d’una obra. “El neguit sí que l’he tingut, però em passa més com a actor”, afirma. Sobre si li hauria agradat ser professional i viure del teatre apunta que “si digués que no, mentiria, però no em vaig atrevir” i afegeix que “és molt complicat fer el salt i atrevir-se i trencar totes les barreres”.
Després de molts anys treballant en el món comercial, ara exerceix de docent. “Dins de l’àmbit comercial tocava una mica el vessant de formació i em va sorgir la possibilitat i estic molt content de com m’està anant”, subratlla.
En el seu temps lliure li agrada llegir, veure “bones pel·lícules” i el teatre, però també és un apassionat de la dansa clàssica, “la de tota la vida”. Per fer dansa “has de pencar molt”, manifesta.
