Plàcid Lordan, graduat social i activista
Tot i que tenia una plaça com a funcionari de l’Instituto Nacional de Previsión, la precursora de la Seguretat Social, va deixar-ho tot per crear una assessoria laboral a Ca n’Anglada. Havia estudiat per Graduat Social i explica que “el meu pare tenia una botiga de comestibles que era una mica el centre del barri i allà venien i em feien consultes i vaig veure la necessitat que algú es dediqués a assessorar a aquesta gent més humil”.
A més, a aquella època, els anys setanta i vuitanta, ser advocat laboralista “estava molt mal vist, perquè eren d’esquerres” i va decidir emprendre una nova aventura. Recorda que “abans d’obrir l’oficina ja tenia clients”.
Ja està jubilat, si bé manté la seva inquietud com a activista en el Moviment per unes Pensions Dignes. “Sempre he estat molt vinculat als moviments socials del barri i això es porta a dins. No ho puc evitar, sempre soc dels que té l’empenta inicial”, diu. “Si em busquen per una activitat justa i que no faci mal a ningú i que representi la justícia social, sempre m’hi trobaran”, assegura.
Té una estreta vinculació amb el San Cristóbal, el club de futbol del seu barri, del qual va ser president. Va entrar a “portar els números”. “Per mi és un sentiment i és com un fill més”. El futbol “et treu temps per a la família”, però a casa, diu, sempre l’han comprès.
Tot i que el futbol és la seva gran afició, ara es dedica també a practicar altres esports. “Jugo a pàdel dues vegades a la setmana”, sense ànim competitiu. I també s’ha iniciat en el golf.
