Antonio Linares, exfutbolista i exentrenador
És d’origen gallec i va començar a jugar a futbol a un col·legi de la Corunya. Després va estar al Fabril, filial del Deportivo, i a l’Órdenes, fins que fitxa per la Ponferradina, on va començar a destacar com a golejador, despertant l’interès del Ràcing de Santander, a Segona Divisió. Allà coincideix amb jugadors que més tard aniran al Real Madrid, com Santillana o Aguilar.
L’any 1972 arriba al Terrassa FC, on no va tenir sort, ja que es va lesionar. Però a aquesta ciutat va conèixer la que és la seva dona. La seva carrera futbolística va seguir, fins que es va retirar, amb 38 anys. “Vaig tornar a Terrassa per amor i em vaig quedar”, afirma.
Va formar-se com a entrenador i va dirigir a equips com la Gramenet, el Terrassa, l’Horta o el Manresa. “És molt diferent ser jugador que entrenador, que ho passa pitjor i el que s’equivoca”, comenta. Opina que “el futbolista d’ara és més professional i entrena més”.
També creu que l’entrenador actual no té res a veure de quan ell ho era. I diu que “el futbol, per a mi, era el súmmum”. Del futbol modern, elogia l’aparició del VAR, ja que considera que “ajuda molt a l’àrbitre en les seves decisions”.
Quan va penjar les botes, va entrar al Banc de Santander, després de guanyar-se una plaça. “No em va costar adaptar-me”, diu. De fet, va compatibilitzar durant molts anys la seva feina i les banquetes.
Quan era més jove li agradava molt jugar a tennis, però amb els anys ho va deixar. Li agrada molt veure futbol, i també altres esports en general. I també li agrada passar les estones amb la seva família.
