Eudald Santanach, jubilat i artista
Quan es va jubilar va voler ocupar el seu temps lliure i es va iniciar amb “les maquetes de guix”, fins que va decantar-se per la ceràmica, amb mosaics fets per tessel·les de diferents colors. “Si no trobo el color que necessito, el pinto”, explica. Cada quadre que fa, de 40×60 centímetres, utilitza unes 12.000 peces, si bé n’ha fet algun que li ha suposat unes 23.000 peces.
Acaba d’estrenar la seva primera exposició al Racó d’Art de la Granja Catalana, ara que s’encamina cap als 96 anys, que complirà el pròxim mes de maig. “A la gent li agrada molt i és una cosa completament diferent i un quadre fet de ceràmica i una exposició, no ho he vist mai de ningú”.
Fa dotze anys que es dedica a aquests quadres i no l’importa el temps que pot trigar. “Vaig al meu ritme”, diu. “A mi de l’art m’agrada veure coses figuratives, no coses rares”, afirma. No li agrada l’abstracte “en general” i reitera que “m’agrada veure un quadre i saber el que és”.
Professionalment, va exercir de tècnic tèxtil. “Feia teixits i tota classe de roba, principalment per a les dones”, comenta. El coneixen com a Nyac i explica que “jo he jugat a futbol a les Pedritxes fins als 80 anys i com que Santanach era molt llarg, em va quedar això de Nyac”. A hockey, tot i ser del CD Terrassa, només hi va jugar “tres o quatre partits”.
Quan no hi havia la televisió, diu, llegia bastant i assegura que a casa “tinc un miler de llibres”. Ara llegeix poc perquè “no tinc temps”. I quan té una mica de temps, va al taller, a treballar les seves obres.
