Joan Paüls i Vergés, director de cinema
La seva afició pel pel cinema té com a origen que, de petit, li agradava molt llegir i escriure. Llegia sobretot “llibres de fantasia” i, especialment, explica que “Memòries d’Idhun” de Laura Gallego, el va marcar molt. Escrivia guions i, d’aquí, va decantar-se per la direcció. Va estudiar als Estats Units, quan tenia 18 anys, i quan va tornar va fer Comunicació i Audiovisuals.
Va tornar a marxar a Londres en un màster de direcció en el que van ser “els primers estudis de cinema purs” que feia. Allà “va ser molt revelador”. Va estar treballant a una productora d’animació i, posteriorment, va estar a Madrid, fent publicitat. Més tard, se’n va anar a Hollywood. “Vaig anar a buscar-me una mica la vida i era un objectiu que tenia de més jove”. L’experiència va suposar “un xoc de realitat”.
També va fer pel·lícules com a ajudant de direcció, una amb l’actor Mickey Rourke. “A Hollywood fan rodatges molt de plató i prefereixen crear un bar a un plató que no pas rodar a un bar real”. Per tot el tema de la Covid, va haver de tornar a casa.
Ha rebut premis pels seus curts i també ha fet videoclips on “s’hi val tot i no hi ha normes” i televisió, però prefereix fer el cinema “et permet viure moltes vides en una”. Un dels seus projectes actuals és amb Mua Solidaris i l’altre és rodar un llargmetratge.
La seva gran afició és el futbol. És soci del Barça i molt culer, i juga a aquest esport des dels quatre anys. Ha jugat al Matadepera, però ara ho fa al primer equip del CN Terrassa, de la Segona Catalana.
