Josep Maeso, otorrino
No li ve de família la seva vocació per fer de metge i explica que “de petit em va semblar una feina atractiva i molt de servei, i amb el temps es va anar refermant”. Volia fer alguna cosa que “fos atractiva i que m’omplís”. Dubtava entre dues especialitats, cirurgia plàstica i reconstructiva o fer d’otorrino. “Tenia molt clar que volia fer alguna cosa de cirurgia”, apunta. Mentre estudiava, feia guàrdies al servei de cirurgia general. Finalment, va optar per ser otorrino.
Va estar a l’Hospital de Badalona, catorze anys, fins que va deixar la medicina pública. “No va ser per una ansietat de dedicar-me a la medicina privada i prou” i, més aviat, va ser una mena de desencant amb la pública, comenta. Fa uns anys, dirigeix un servei d’otorrinolaringologia de Barcelona, amb un equip de deu persones més.
Va ser del comitè d’empresa a Badalona i “molts companys em diuen que soc un cap de servei atípic, perquè he viscut l’altra part”. Afegeix que “sempre he tingut la dèria d’ajudar a la gent i aquestes coses participatives sempre m’han agradat, si bé amb els anys vas perdent empenta”.
Presideix la Colla dels Federins – Associació de Trabucaires de Terrassa. “Volíem fer alguna cosa participativa de cara a la Fira Modernista” i va néixer aquesta agrupació, fa més de deu anys.
La història, l’escultura i el dibuix són algunes de les seves principals aficions. “La història ens justifica d’on venim i d’on venen les arrels i ignorar-la és perdre les arrels”, assenyala.
