Jordi Rendé, ortopedista
Primer va iniciar els estudis de Medicina, però, després, va decidir deixar-ho perquè “no volia fer cirurgia i el MIR el veia complicat i, com que no tenia clara l’especialitat, vaig marxar un estiu a Bolonya”, a un hospital d’ortopèdia i traumatologia, que va ser un referent a la Segona Guerra Mundial.
Va pensar en altres estudis, com fisioteràpia o INEF, però li va agradar el tema de l’ortopèdia perquè “hi havia una part de disseny, una empresarial, una d’anatomia i una d’humanística i soc bastant mogut i m’agrada l’activitat i no em volia dedicar només a una cosa”.
“Ortopèdia és una diplomatura que s’imparteix a Farmàcia”, explica, i els seus centres ortopèdics no són convencionals i no són una botiga només, sinó que són “tècnics i es fan coses a mida”.
Recorda que el món de l’ortopèdia té una antiguitat remarcable i “ve del gremi dels sabaters, que eren els que ho feien” i afegeix que “és un sector que ha estat molt estancat i molt immobilitzat i amb l’aparició de silicones, ha fet una evolució bestial”.
Els nous materials i les noves tècniques de disseny l’han modernitzat i “ha fet un salt qualitatiu, perquè abans era plàstic, pell, ferro i cordons i no sortíem d’aquí”. “L’ortopèdia és un pedaç, no t’arregla, però et soluciona moltes coses”, assenyala.
Els esports ocupen una bona part de les seves aficions. Li agrada la bicicleta, les maratons i també fer travessies nadant a mar obert. També, entre les seves preferències, hi ha la gastronomia.
