Antoni Verdaguer, director de cinema
No hi ha antecedent a la família en el món del cinema, i tot va començar quan, amb 14 anys, va entrar a treballar a una entitat bancària. “Tenia les tardes lliures i moltes vegades anava a veure pel·lícules”. Un dia, al cinema Rambla, va veure “Pippermint Frappé”, de Carlos Saura. “Jo esperava veure a José Luis López Vázquez fent comèdia i em vaig quedar parat i llavors vaig descobrir que, darrere una pel·lícula hi havia un director”, recorda.
Es va comprar material i es va iniciar al cinema. “Feia pel·liculetes”, diu, fins que, gràcies a una beca, va estar tres anys a París, estudiant direcció cinematogràfica. “Allà vaig aprendre molt, però sempre dic que vaig aprendre més a la Cinématèque de París, perquè allà vaig poder veure pel·lícules que no arribaven aquí” per la censura que hi havia.
Quan va tornar, va estar 10 anys fent d’ajudant de direcció. “S’aprèn molt, tant el que has de fer com el que no s’ha de fer” i diu que “una de les coses més difícils d’aprendre la direcció d’actors”. És una etapa que considera “fonamental” per la seva carrera.
El primer llargmetratge com a director va ser “L’escot”. “És molt difícil tenir una filmografia molt compacte”. Continua fent coses i ideant projectes i li agradaria dirigir un thriller. “Els projectes que tens al calaix són més dels que acabes fent”, manifesta.
Llegir és una de les seves aficions. Ha llegit molts llibres relacionats amb el món del cinema, però també d’altres gèneres. Viatjar també és una cosa que li agrada i diu que “he tingut la sort” de poder-ho fer”.
