Toni Garrich, mestre, actor i director de teatre
La vocació de mestre li va arribar “estudiant” la carrera. De fet, l’atreia més la carrera de Psicologia, però al final va cursar Magisteri, a veure com li anava. “M’ho vaig passar molt bé tota la carrera”, recorda. Va entrar a fer pràctiques a l’Escola Crespinell, d’educació especial, i allà es va quedar.
Ara fa tasques de gerència al mateix centre, des de fa uns 15 anys, tot i que “mai he deixat el contacte directe amb els alumnes”. Treballar en educació especial, diu, “no requereix unes habilitats extraordinàries, es necessiten formació i ganes de ser-ho, com en totes les professions”. i afegeix que “treballar a la força, és el més desagradable que hi ha”.
El teatre també ha ocupat la seva vida. “Sempre dic que és com una segona professió”. De petit ja va començar i ha passat pel Casal de Sant Pere, pel Social i ara està als Amics de les Arts. Va formar-se a La Casona de Barcelona, on també va fer classes. Des de 2001, combina l’actuació i la direcció. Va fer alguna cosa com a professional, però apunta que “no continuar va ser un encert i mai ho he trobat a faltar” i que com a amateur “sempre he fet el que he volgut i el que m’ha agradat”.
També està molt involucrat a la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual-ACELL, on exerceix de vicepresident primer.
La seva gran afició és el tennis taula. Va jugar-hi de jove i ho va deixar, però fa 10 anys s’hi va tornar a involucrar i ara juga i també és el secretari de la junta del Club de Tennis Taula Els Amics.