Àngel Querol, auxiliar diplomat de farmàcia
A l’edat de 15 anys i un dia, va començar a treballar els estius a una farmàcia i, amb el pas del temps, ha estat la seva professió. “M’agradava això de tractar amb la gent i això dels medicaments”, explica i als matins estudiava i a la tarda treballava a la farmàcia.
Quan va acabar el COU i la selectivitat, ja es va incorporar a la farmàcia. Després de la “mili”, va treballar a Cerdanyola, i es va treure el títol d’auxiliar de farmàcia. Ara fa 32 anys que treballa a la Farmàcia Montse Balasch.
Diu que els joves farmacèutics no tenen experiència com ell perquè “amb 38 anys treballant a una farmàcia, les he vist de tots colors”. A aquest sector, comenta, “constantment has d’estar formant-te i estar al dia, perquè tot va canviant molt i avança molt”.
Creu que, ara, la gent s’automedica menys que abans. “El consell farmacèutic és important en coses bàsiques”, assegura. Possiblement, d’haver fet una carrera, hauria estudiat Exactes. L’any de la pandèmia, reconeix, que “ha estat terrorífic” per la manca de subministraments.
És el president dels Kubalas, un club de veterans de futbol, al qual ha jugat molts anys. Hi va arribar fa 26 anys i continua vinculat. “Costa tirar endavant, però som un club autosuficient”, diu, i creu que “és molt difícil trobar relleu perquè la gent vol jugar” i prou.
Sempre li ha agradat fer esport i, quan va deixar el futbol, fa sis anys, va començar a jugar a pàdel, però podria haver estat qualsevol altra disciplina. “Si puc, jugo tres vegades a la setmana”, explica.
