Josep Aliart, aquarel·lista
El primer quadre que recorda és un que té a casa emmarcat, quan tenia 14 anys, i fet amb ploma. A l’escola feia servir aquesta tècnica i va seguir, més tard, “pel meu compte”. Anava a Barcelona, amb altres, a “dibuixar aquells carrerons” del barri gòtic. “T’hi mories dibuixant amb ploma, però en gaudíem”.
Va començar a pintar amb oli i també es va iniciar a l’aquarel·la, que va intensificar “quan vaig començar a treballar”. Explica que és una tècnica a la qual “has de dedicar moltes hores i molt paper i has d’implicar-te molt”. Es va anar formant, amb el pintor Vicenç Costa i Basachs i després a Belles Arts. També va fer escultura, però la va deixar perquè “no tenia tantes hores”. Assegura que “sempre he pintat una cosa que he vist o un record”. No copia mai. “No m’agrada, no en gaudeixo”.
Ha estat a diferents exposicions per Europa, a països com Noruega, Itàlia, França. Professionalment, va tenir un negoci de fontaneria i calefacció i, al final, “fèiem aquaris” amb el seu fill, i en van fer a llocs com Montpellier, Bologna o Portugal.
Sobre dedicar-se professionalment a la pintura diu que “és molt difícil i els que conec que ho han fet, s’han estrellat. Jo pinto quan em ve de gust i segons com, em passo una temporada sense fer-ho. Si hagués de pintar cada dia, potser em passarien les ganes”.
Vas jugar a hockey molts anys, algun a la màxima categoria. “Vaig estar a l’Egara i després al CD Terrassa, però no era molt bo, anava fent”. També va entrenar a equips de la base algunes temporades.
