Julián López, tatuador i pirògraf
A l’escola suspenia totes les assignatures, llevat de dues on treia un deu, “dibuix i treballs manuals”. El seu pare el volia apuntar a una escola d’art, però, explica, “jo era molt tímid i vaig dir que no”. I va començar a aprendre pel seu compte mentre treballava de moltes coses. “He treballat de tot, de cambrer, venent quadres, venent telèfons, en una gasolinera fins que vaig trobar això dels tatuatges”.
Va començar “a poc a poc” i, d’ençà que va començar a ara, ha vist com ha anat evolucionant la maquinària i la forma de treballar. Pel que fa a l’estil, apunta que “faig de tot, però m’agrada el realisme”. “És amb el que més gaudeixo, perquè és més creatiu”.
Fa set anys va trobar un pirògraf a casa i va començar a practicar-ho. “Volia fer coses grans i, se’m va ocórrer de fer-ho amb un bufador”. Es tracta de fer un quadre amb el bufador. “És foc sobre fusta i, com en els tatuatges, no et pots equivocar”. Reivindica que la pirografia “és un art” que demana “molta paciència”.
Tot i que encara fa de tatuador, vol dedicar-s’hi més. “Sempre he intentat evolucionar en la meva vida. No m’agrada estancar-me i mai em tanco a res”. Ha fet quadres per famosos, com l’actor Santiago Segura o el cuiner Alberto Chicote. “Els artistes, quan pintem, és com si s’acabés el món i no penses en res més”.
Quan no està tatuant o pintant, li agrada estar a una casa que té al camp, els caps de setmana. “M’escapo allà quan puc, m’agrada molt la natura”. “Visc una mica en el meu món”, afirma.
