Paquita Rodríguez, artista i hospitalera del Camí de Santiago
La seva família tenia una parada de pomes al Mercat de la Independència i van entrar a treballar-hi amb dotze anys. “Em deien la Paquita de les pomes”, diu. Va tenir una botiga de llanes durant molts anys, que es deia “La llar del punt”, encara que recorda li hauria agradat estudiar, cosa que “he pogut fer de gran”.
“Sempre m’ha agradat crear, però per la meva infància, no ho vaig poder desenvolupar” i de gran, fa nou anys, va iniciar-se en l’aquarel·la. I ha fet tres exposicions a la ciutat. L’aquarel·la li agrada perquè “és sensual” i “la pintura és el meu psicòleg”, assegura.
Explica que “sempre he sigut amant del voluntariat i m’agrada ajudar, però no sortir a la pancarta” i, per això, quan li van demanar de fer d’hostalera del Camí de Santiago, va dir que sí. Ha fet nou vegades aquest trajecte, en els seus diferents vessants. “Ser hospitalera suposa portar un alberg quinze dies, rebre els peregrins i tenir-ho tot a punt”, assenyala. Els hi posa, per iniciativa seva, un quadern i “els convido a dibuixar” i afirma que “tothom sap dibuixar i tots sabem expressar a través d’un dibuix”.
Li agrada que els seus “coneguin les nostres arrels” i diu que “la soledat, per mi, no és soledat, perquè tots necessitem un espai”. Té molt clar que “quan hi ha una malaltia a una casa, el que cal és somriure i arremangar-te”.
Té un bon nombre d’aficions. Li agrada “compartir moments amb els amics i amb la família, la natura, llegir sobre els Templers i poesia, anar a Cadaqués o la música”, entre d’altres.
