Manel Montilla, fotògraf a Mundo Deportivo
Quan estudiava va fer una assignatura de fotografia i el seu tiet era aficionat i, quan va morir, li va deixar la seva càmera. Volia fer Periodisme, però, per nota, no va poder entrar i va fer Magisteri. Posteriorment, també es llicenciaria en Periodisme. El mes de febrer de l’any 1991, va començar a col·laborar com a fotògraf al Mundo Deportivo.
“Vaig començar fent futbol regional, pels camps de sorra i els caps de setmana”, recorda. Fins que va acabar entrant a la plantilla, fins ara. Després ha fet de tot, futbol professional i altres esports. “La fotografia esportiva ha de ser molt ràpida”, diu i admet que li hauria agradat compaginar les fotos amb escriure al diari.
La final de la Copa d’Europa del Barça, l’any 2011, a Wembley, és un dels dies que destaca de la seva trajectòria i afirma que “vaig fer bones fotos i em va agradar”. També li agrada fer altres tipus de fotos i en altres esports. “M’agrada la fotografia que no és esportiva, cada vegada més”, comenta.
És menys complicat i ajuda a fer millors fotos si estàs acostumat a veure l’esport, diu. “L’esport més difícil de fotografiar és el que menys coneixes”. També fa classes de fotografia i lamenta que a la facultat de Periodisme “noli fan gaire cas a l’assignatura de fotografia” i afegeix que “alguns diaris li donen molt poca importància a la fotografia”.
Va deixar de fumar fa tres anys i, des de llavors, es dedica a córrer. Ho fa amb els Pantaurells del barri de Ca n’Aurell. “Cada dimecres, intento pujar a La Mola a les sis del matí”, assenyala.
