Josep Salvador, metge
Quan tenia 14 anys, i en acabar els seus estudis als Carmelitans, va iniciar el seu camí laboral a la Mútua fent de “botones”. Després va ser auxiliar administratiu i, més tard, es va formar com a ATS. “Vaig gaudir molt, però va arribar un moment que em va quedar petit” i, després del servei militar, va decidir intentar d’estudiar Medicina. Va superar la prova per a majors de 25 anys i va entrar a la universitat. “Sempre m’havia agradat tot el tema mèdic”.
“Vaig començar el mateix any que va néixer la meva filla gran”, recorda. Va alternar la feina “per mantenir la família” i els estudis, fins que va acabar la carrera. “La meva dona em va donar molt de suport perquè havia d’estudiar quan arribava a casa i ni sortides, ni vacances, ni res. L’objectiu, era el que era” i el va aconseguir.
“Quan estudies de gran crec que és perquè ho tens molt clar”, diu. Va començar com a traumatòleg, però es va interessar per la Medicina de l’Esport i ha estat vinculat de sempre a molts equips d’esports diferents, especialment amb l’hoquei patins.
Ha vist com ha evolucionat l’esport i es pregunta “fins a quin punt els esports d’elit són esports o són una altra cosa” i explica que “a vegades, un rècord és una cosa de laboratori, amb molta gent implicada”. Diu que “hi ha lesions imprevisibles i la preparació física és fonamental per evitar-les”.
No para de formar-se i ara assisteix com a alumne a la Universitat de la Gent Gran. També li agrada el bricolatge i fer coses “a un cotxe vell” que té. “No m’avorreixo”, afirma.
