Maribel Ayné, sindicalista a Comissions Obreres
Tot el que envolta a les seves inquietuds socials les va adquirir a casa. “Vinc d’una família del PSUC i tota la part de la justícia social, de les llibertats i de la democràcia s’ha palpitat a la família i això et queda i t’impregna”, explica. De molt jove va entrar a treballar d’administrativa a Comissions Obreres. A partir d’aquí, es va anar introduint en el món sindical.
Li van proposar estar a la comissió de les Dones al Vallès Occidental i, més tard, li van anar ampliant les responsabilitats. Ara, està a l’executiva del sindicat a Catalunya, per portar la secretaria de Cooperació i Internacional.
Considera que, en drets laborals “hem anat a pitjor perquè ens va destrossar el govern del PP debilitant la negociació col·lectiva i amb la reforma laboral que el que defensa són els drets del capital”.
Es mostra perplexa i no entén que “hi hagi treballadors i treballadores que votin a la dreta”. Es queixa que “jugar amb la por, que no hi ha futur i que l’enemic és el que ve de fora és molt fàcil”. Creu que la classe treballadora està recuperant l’orgull de ser-ho.
El salt a la política li han ofert si bé admet que “em fa tant respecte que em pregunto si seria capaç de fer-ho”. Afirma que “des del feminisme i del sindicalisme, es fa política cada dia”. Hi ha partits i grups que “intenten aprofitar-se del moviment feminista”.
Li agrada molt llegir i explica que “llegeixo assaig al sofà i novel·la al llit, perquè al llit m’adormo. També viatjar “encara que els recursos són limitats” i compartir moments amb les amigues.
