Amador Vázquez, fundador i secretari d’“Els nens de la llauna”
Es va formar com a educador social i animador sociocultural. Explica que “soc gitano” i la seva experiència associativa, comenta, va iniciar-se en entitats gitanes. Va estar un temps vivint a Andalusia, però assegura que “soc de Terrassa i és la meva única pàtria de veritat”.
Va treballar a diferents sectors i també ha viscut a diversos llocs. “Vaig viure al Sàhara ocupat i a Tànger, i volia conèixer l’Àfrica subsahariana. Em van aconsellar el Senegal, perquè no hi ha conflictes greus i es pot treballar”.
Li van cridar molt l’atenció els nens, “desendreçats i bruts”, que portaven una llauna per demanar diners o menjar. “Són nens molt pobres i es viuen coses molt dures”, assenyala. Va tornar a Terrassa i va fundar l’associació “Els nens de la llauna”, que procura pel seu benestar, aportant-los aliments i atenció sanitària, en un centre de dia.
“És important que tinguin un lloc a on anar i que se sentin estimats i respectats i que sentin allò com seu”, apunta. “L’objectiu és donar-los un futur, i un futur vol dir educació i formació”, exposa.
“Queda molt per fer”, diu, tot i que “és molt difícil” trobar recursos i ajudes econòmiques. Les autoritats d’allà, “et veuen com una associació de fora i que tenim diners, que som d’un país ric”. L’acceptació de la gent “és molt bona i ens valoren molt”.
“Em queda molt poc temps lliure”, explica. Una de les coses que li agrada fer quan pot és veure documentals o també conferències relacionades amb temàtiques socials.
