Rosa Ribera, mestra i pedagoga de cant coral
Quan tenia 4 anys, va començar a estudiar música, promoguda per una mestra, Beneta Trullàs, una persona que considera que “era avançada al seu temps”. Diu d’ella que “feia una pedagogia activa i et feia gaudir de la música amb petits elements”. A partir d’aquí va decidir que era la carrera que volia fer. “No m’imagino una vida sense música i on em sento feliç i contenta si no és a dalt d’un escenari”.
Es va decantar pel cant coral, també gràcies a “la il·lusió” que li transmetia la mateixa professora, la creadora de l’associació musical Sembra. També la va encaminar cap a la direcció musical. “El cant coral, per a mi, té un condicionant social i gaudeixes del plaer de fer música i de la companyia. A través seu es pot educar a les persones i té molt de cohesió social”.
Fa classes al conservatori, on també va ser la directora. De la docència, el que més la satisfà és “veure la il·lusió dels nanos i com els hi brillen els ulls. Això m’omple de goig”, diu. Va dirigir la Massa Coral, el Cor de l’Òpera de Sabadell i ara ho fa a la Coral Montserrat.
Va entrar en política, a petició de l’alcalde Jordi Ballart. La política, diu, “és escoltar i corregir”. De tota manera, no ha deixat del tot la política i participa activament a Tot per Terrassa, formació on milita i de la qual també en va ser una de les fundadores.
Una de les seves aficions és caminar i, darrerament, explica, ha descobert un esport, la natació, que no s’esperava pas que li agradés tant i diu que “em reporta equilibri”.
