Josep Puy, historiador
“Això de dedicar-me a la història, tant pel que fa a la docència com a la recerca, ho vaig tenir clar d’ençà que estava a secundària”, explica. Assegura que “per mi és un món apassionant”, especialment la recerca i és una disciplina que “requereix molta paciència perquè hi ha dies que dona fruits i altres que pots estar moltes hores investigant i no treure res”.
És doctor en Història contemporània. Lamenta que aquesta feina “pateix molt intrusisme i hi ha gent que es posa a fer d’historiador i no té cap formació. És un fenomen molt extens”, encara que creu que “el temps posa les coses al seu lloc”.
Afirma que, en aquest àmbit, “hi ha una febre per publicar” i el sorprèn que hi hagi autors que publiquen tres o quatre llibres a l’any. Considera que “la recerca històrica és una feina de mètode, paciència i humilitat” i si un any no es publica res, “no passa res”.
Creu que costa més la recerca local, a voltes per manca de documentació. Tot i això, assegura que “la història local és un repte apassionant i queda molt per fer”.
Com a docent, diu que ha intentat aplicar el que li va aconsellar un mestre seu, l’Àngel Santaulària,”dominar l’assignatura, dominar al grup i estimar a l’alumne”. És, com li van dir, una “activista cultural” i de sempre està i ha estat vinculat a moltes entitats.
“Llegir i escoltar música” són dues aficions i no pot treballar sense tenir els arxius i el despatx ordenats. També, però, el complau “passejar per la ciutat i continuar descobrint-la cada dia”.
