Maruja Rambla, psicòloga i presidenta de l’associació Alba
Sempre li havia agradat la Psicologia i va estudiar aquesta carrera, que diu que “és maquíssima”. El fet de “poder ajudar a la gent” és el que més l’atreia d’aquesta formació. Durant un temps va fer pràctiques i després substitucions a Mútua Terrassa, fins que va sorgir la idea de l’Associació Alba.
Per un tema relacionat amb un germà seu, juntament amb el seu pare, van pensar en una entitat que procurés per les persones amb dependència amb les drogues. “Eren els anys vuitanta i hi havia poc associacionisme i amb un grup d’exempresaris i de professionals, es va crear Alba”, recorda. Allà, diu, “he fet més temes de gestió que de psicòloga”.
Va ser la directora durant uns anys i, ara, és la presidenta d’aquesta associació. Entre altres coses, s’encarrega “de la seva projecció externa”. La gran satisfacció és saber que algun pacient d’Alba “s’ha rehabilitat” i “ens ho ve a dir”. “Els hi demanem això, que vinguin a explicar-ho”.
Una altra faceta de la seva vida és que va ser regidora de l’Ajuntament de Terrassa. Va estar a les llistes com a independent, però a les llistes del PSC. “Va durar tres anys i escaig i va arribar un moment en què no em vaig sentir identificada amb el PSC amb tot allò de l’article 155”, apunta. Tot i això, assenyala que “estic contenta” amb aquesta experiència.
Quan té una estona, li agrada “molt” llegir. Entre les seves preferències hi ha la novel·la històrica i també els llibres d’història. Una altra afició que també la captiva molt és el ball.
