Jaume Aulet, professor jubilat
“Com passa sovint, els professors que tens són els que t’acaben influint, i en el meu cas va ser així”, explica. En el seu cas, va ser l’Eudald Puig. Ja a la universitat, va veure que no era ben bé allò que s’esperava i allà va entendre que “també hi ha la part científica” i considera que “he aconseguit compaginar les dues coses, l’estudi rigorós i científic i la passió per la literatura que em va encomanar”.
“Quan entres a estudiar no saps el que vols fer, el que t’interessa és aprendre”. Va combinar els estudis amb la feina de professor. Llavors faltaven mestres de català i es va treure el títol a Òmnium Cultural. I va fer classes a la Tecnos.
La seva tesi la va fer sobre el Noucentisme i Josep Carner. “Era l’autor que m’agradava més”. Afirma que “mai he tingut una inquietud de creació literària, soc lector, bàsicament” i afegeix que “he escrit versos satírics a internet, però no per això em sento poeta, em sento un versaire que fa broma”.
Ara està jubilat, però fa classe de literatura a gent gran i “és més agraït que fer-ho als joves”. Diu que l’ensenyament ha canviat molt. “Les inquietuds són diferents i ara tot és molt ràpid i tot caduca de seguida i l’aprenentatge requereix un esforç i ara costa més que abans. I llegir un llibre requereix un esforç, no és com mirar una sèrie a la televisió”.
Apunta que no té gaires moments lliures. “Si puc, llegeixo” i també dedica temps als nets, que “potser ja no és temps lliure”, diu rient. També forma part dels Amics de les Arts i li agrada ballar swing
