Josep Gòrriz, mestre jubilat i escriptor
Primer va estudiar Magisteri, a Sant Cugat, a una escola “amb mestres diferents, amb una manera diferent d’ensenyar i amb idees noves”. Va començar en col·legis de “barriades”, cosa que li va agradar “moltíssim”. Posteriorment, es va llicenciar en Filologia Catalana i, quan va acabar, tot i que estava bé a l’escola on estava, va fer oposicions i li va tocar Terrassa.
“Jo era nascut a Sabadell i, el primer centre que vaig triar, després dels de Sabadell, va ser el Blanxart”. I li va tocar aquest. “Això em va canviar la vida”. Aquí va conèixer la seva dona i s’hi ha quedat. La seva absoluta integració a la ciutat es plasma a la seva producció literària. “A les meves històries hi surt Terrassa pels quatre costats”, diu.
La docència, li agradava de sempre i feia, al principi, classes al que llavors es coneixia com el “nocturn”. Escriure també li agradava, si bé recorda que “de petit no ens feien escriure, ens feien estudiar. Als meus alumnes sempre els he fet escriure moltíssim” i afegeix que “s’aprèn practicant”.
La satisfacció com a professor és “veure que els alumnes creixen i aprenen”. Ha publicat més de setanta llibres. “Escriure ho portes a la sang”. Assegura que “als llibres hi ha molt del que hem viscut i, si no, sona a fals, perquè les vides no te les pots inventar. És important parlar de què coneixes”.
Una de les seves grans aficions és llegir. Li agrada caminar i jugar a escacs. És un bon amant del cinema i, cada any, torna a visionar “La quimera de l’or” i “Temps Moderns”, dos clàssics de Charles Chaplin.
