Cèlia Corres, entrenadora terapèutica i campiona olímpica
Va estudiar INEF, si bé, “dins del que eren les sortides professionals, sempre m’havia agradat més la part de gestió”. En aquest sentit, ha estat en centres de molt volum i va estar a Bakú (Azerbaidjan), on es van celebrar els Jocs Europeus. Allà va posar en marxa un centre i va tenir molt de temps per reflexionar. Va ser “el meu punt d’inflexió” i quan va decidir posar-se pel seu compte.
El tema de la salut també l’havia atret i ara es dedica a “desenvolupar programes per a gent que ha patit malalties o lesions i els acompanyo en la seva recuperació”. Treballar per ella mateixa li permet “fer la meva i no dependre de res ni de ningú ni de decisions tècniques o polítiques”. També considera que “creure en tu mateixa és molt important”. Va fer alguna incursió en la docència i diu que “vaig estar molt a gust, però fer-ho tota la vida” no li feia el pes.
Va començar a jugar a hockey a l’Egara i va ser de les primeres jugadores de la secció femenina a aquest club. Després va passar per l’Atlètic i el Júnior i va ser internacional amb la selecció espanyola que va guanyar la medalla d’or a Barcelona 1992. “No ho recordo com una etapa dura i tinc més el record de gaudir”. No va jugar ni un minut a aquells Jocs. “Va ser dur no jugar i a nivell personal va ser frustrant i dolorós”, si bé està contenta d’haver-ho viscut.
Quan té moments lliures, surt a caminar o en bicicleta. “A la meva parella també li agrada i el dimarts ja pensem què farem el cap de setmana. Sortim a passar el dia i a descobrir camins”
