Teresa Casals, ex regidora i tresorera de l’ateneu terrassenc
Es pot dir que cooperar és la seva vida, i ha col·laborat i col·labora en infinitat d’entitats de la ciutat, moltes relacionades amb la cultura. “M’agrada la cultura de sempre. El teatre, la dansa i la música m’encanten”, explica. “El voluntariat el porto a dins. A la vida hem de fer alguna cosa més que viure i que anar passant i sempre que puguem ajudar, ho hem de fer”, indica.
Però, encara que pugui semblar que no, afirma que “a casa sí que hi paro, sembla mentida. Tinc temps de cosir i de fer-ho tot. No em poso nerviosa, després d’una cosa en faig una altra”. Participa activament amb l’ONG Amics de Fundase, solidària amb Bolívia.
Militava a Convergència i va entrar a l’Ajuntament, però per “coses que no em van agradar”, va deixar aquest partit. Posteriorment, va anar a les llistes del PSC i va estar vuit anys de Comissionada de la Gent Gran i després va ser regidora. “Vaig gaudir molt. Quan tens un càrrec públic t’has d’entregar molt. Mai vaig deixar la feina perquè la política és de pas i no perquè t’hi apoltronis”. La política actual, “no em convenç”, si bé afegeix que “hi ha polítics que treballen molt, no tots s’aprofiten de la situació”.
“Em sento molt terrassenca, tot i que vaig néixer a Barcelona. Aquí vaig arribar amb mesos”. Creu que és una ciutat que ha canviat molt de manera positiva.
