Gent de Terrassa

“No sé si és un problema o un avantatge, però m’entusiasma tot”

/ Nebridi Aróztegui

Rosa M. Ros, odontòloga, docent i gestora d’empresa

“De sempre, havia tingut una vocació o unes ganes d’ajudar a la gent, i la medicina era una àrea on pensava que ho podia aplicar”, explica. És de Cubells (Lleida) i va aterrar a Terrassa “per amor”. Afirma que “és una ciutat molt rica, amb un entramat cultural brutal i totes les universitats a prop. Estic enamorat de Terrassa i me l’he fet meva”.

També l’atreia la docència i va fer oposicions d’ensenyament de secundària i va alternar la medicina amb exercir de professora. Posteriorment, va fer una segona llicenciatura, odontologia i, diu, “em va entusiasmar”. De fet, apunta, “no sé si és un problema o un avantatge, però m’entusiasma tot, soc molt vital”.

Des de 1999, té una clínica dental, Les Escoles, on, ara, fa més aviat tasques de gestió. “M’agrada la interacció i la gestió amb les persones”, assenyala. Assegura que haver fet moltes coses li ha permès “tenir una visió molt més àmplia de tot”.

D’allà va néixer Som Riures, una associació sense ànim de lucre que fa tractaments gratuïts a persones sense recursos (ja n’han fet més de 5.500), i organitza accions preventives a la ciutat. Aquest vessant solidari també l’entusiasma. I també gestionen les Escoles Kids, i col·laboren amb centres educatius de la ciutat. “Treballem perquè els nens no tinguin por d’anar al dentista”, diu.

Quan té temps, li agrada estar amb “l’Antonio”, el seu marit, i també amb la família. “Tenim la sort de compartir molt, perquè ens agrada molt la lectura, parlar, caminar i sortir al camp i fer excursions”.

To Top