Ramon Mampel, entrenador de tennis taula al CAR de Sant Cugat
L’entorn familiar jugava a tennis taula i, amb vuit anys, a l’Epic, va iniciar-se tot i que, recorda, “el primer any, ho volia deixar perquè hi havia tanta gent i totes les taules plenes” i no s’exercitava. Però va continuar i, amb el pas del temps, va dedicar-se ja de manera professional i es va traslladar a jugar a les Illes Canàries, a un equip de la Palma. Després va tornar a casa i va passar per diferents equips.
De tots els seus anys com a jugador es queda amb el fet de “compartir equip amb molts jugadors estrangers i conèixer cultures diferents”, sensacions que ja no es tenen quan s’és entrenador.
El seu esport, a altres països, està molt més valorat i assegura que “és un problema de molts esports”. Ha estat professional i, diu “estic content del que he aconseguit”, encara que li hauria agradat participar en uns Jocs Olímpics com a jugador. Tot va començar com un joc i no s’havia plantejat mai que seria la seva professió.
Va començar a entrenar al CAR de Sant Cugat a un petit grup de jugadors amb discapacitat i, actualment és seleccionador espanyol paralímpic. “És un món de valors i és una experiència de vida i et fa valorar més el que tenim”, explica. També ho és de les cadets i júniors femenines. Explica que les qualitats d’un bon palista són la concentració, reflexos i “la presa de decisions, és clau”.
Pel fet que es passa molt de temps viatjant per la seva feina, quan disposa de temps lliure el dedica a la seva dona i els seus tres fills. “El meu temps és per a ells. Soc molt familiar”, assegura.
