Sílvia Bartés, directora escènica
A casa, això de la dramatúrgia, no els hi feia el pes, i va acabar estudiant i treballant d’animació turística. Sempre li havia agradat l’escena. “Estava obsessionada amb el tipus de teatre i l’humor del Tricicle”, diu. El seu pare estava vinculat al Casal de Sant Pere i, ja de petita, anava al teatre i “m’atreia molt”.
L’afició pel teatre no la perdia, tot i que treballava d’altres coses, fins que va tornar al Casal de Sant Pere amb una obra seva i, llavors, “em va reafirmar que això em tirava”. Rebia alguns encàrrecs, si bé en un principi la seva relació amb el teatre era purament amateur. Amb el que gaudeix més del teatre és amb “la part creativa, allò que va fent el xup-xup”. Ha actuat, ha dirigit, però el que més la satisfà és “la creació”. Va estudiar guió cinematogràfic, encara que prefereix el teatre. “M’agrada més el directe i el ‘feedback’ amb el públic”, diu.
Li agrada la comèdia i assenyala que “la gent necessita treure taps i estar dues hores al teatre per sortir més deprimit del que estaves, no cal”. També li agrada la direcció i, si hagués pogut triar, li hauria encantat dirigir a Dagoll Dagom. “Són molt polifacètics”.
Ara exerceix de gestora de la Sala Crespi i és presidenta del grup PAM Teatre, vinculat al Casal de Sant Pere. Considera que en el teatre amateur “hi ha molta gent amb fusta i desaprofitada”.
Quan té temps lliure, “devoro lectura”, diu. També l’apassiona la música clàssica, sobretot el barroc i estar amb gent. Si pogués, afirma, “viatjaria tot el dia”, per veure altres entorns i “visitar museus”.
