Manel Márquez, historiador i docent
No semblava gaire encaminat a la Història i, de fet, va fer ciències pures al Batxillerat i va provar-ho en Enginyeria Òptica. “A mi m’agradava la Filosofia, però em va dir, “això no serveix per res” i em van anar embolicant”, i va començar una enginyeria que deixaria a mitges.
Va estudiar Magisteri i, finalment, es va decantar per la Història. “Tot el que és història contemporània sempre m’ha agradat”, , sobretot el segle XX i el franquisme. “La història té uns elements comuns a tots els historiadors i té una part d’objectivitat”.
Recorda la seva època d’estudiant a l’Institut Blanxart, on confluïen “gent molt diversa i on podies fer debats molt interessants, i era un espai en el qual podies acabar de formar-te”.
També va militar al Partit Comunista de Catalunya. “Continuo pensant igual i no he renegat mai del marxisme” i apunta que “el comunisme no existeix, i el socialisme no pot funcionar sense democràcia, però sense socialisme no hi pot haver democràcia”. “La construcció d’una societat més justa no és fàcil”, afegeix.
Creu que “la Memòria Històrica ha servit perquè els joves tornin a apropar-se” a aquesta matèria. És un dels fundadors de mitjans com Ràdio Kaos o el portal Kaosenlared i els motius van ser perquè “volíem donar informació alternativa” en moments complicats.
Com explica, la seva gran afició, bàsicament, és la bicicleta, tant la de carretera com la de muntanya. “Li dedico molt de temps”, diu. Afegeix que “sempre he fet esport”, fins i tot espeleologia.
