Dani Farriol, crític de cinema
Treballa de sempre al Registre de la Propietat, però també es dedica, unint dues de les seves passions, les pel·lícules i escriure, a fer de crític de cinema. “Des de petit tinc aquestes aficions, i les he unit, primer escrivint guions per a curts i ara com a crític de cinema”, explica.
Es va plantejar dedicar-se al cinema professionalment, cosa que va descartar. “Vaig veure que era molt complicat i potser no tenia el talent per dedicar-m’hi de manera professional”, explica. Tot i això, ha fet més de vint-i-cinc curts i “sempre m’ho he pres com si fos professional”. Ha guanyat alguns premis, també algun de guions. “Era molt amateur i ho feia sense subvencions, finançat tot per mi”. Li agradaria fer pel·lícules, però “requereix molt esforç, i ara no m’ho plantejo”.
Ha anat a molts festivals, com Sant Sebastià, Valladolid o Sitges, entre d’altres. Va crear una web, però ara escriu al portal “No es cine todo lo que reluce”. Tot i que el terror o el fantàstic són els seus preferits, veu pel·lícules de tots els gèneres. “M’ho empasso tot. Si vols opinar d’alguna cosa, necessites veure-ho”.
És molt aficionat al Terrassa FC. És soci i també escriu sobre aquest club a una pàgina de Facebook i Instagram. “El Terrassa sempre et fa patir, fins i tot l’ascens va ser estrany i ni el vam poder celebrar”, assenyala.
No li queda molt de temps lliure entre la feina i la seva tasca com a crític de cinema. La música és una de les seves altres aficions i explica que li hauria agradat “aprendre a tocar algun instrument”.
