Ramon Jufresa, advocat i cònsol de Bòsnia i Hercegovina
“L’any 1966, l’ajuntament de Madrid va treure a concurs la constitució d’una empresa mixta pels serveis funeraris i una subscripció pública el 49%”. L’adjudicatari, per vint anys, va ser la Funerària de Terrassa i, “com que no tenien diners, em van venir a veure” i amb altres membres de la família van posar els diners. I es va convertir en la persona que vetllava pels interessos familiars en el consell i viatjava de manera regular a Madrid.
Amb la mort de Franco, el president de l’empresa, afí al règim, va proposar al consell que “en consideració pel que ha fet el Caudillo per Espanya, hem de sufragar les despeses del fèretre”. Era una època complicada i “vam haver de dir que sí”, recorda.
A Madrid va conèixer molta gent i, l’any 1984, una persona coneguda li va proposar ser cònsol de Serra Lleona, durant quinze anys. Posteriorment, va conèixer a l’ambaixador de Croàcia i, des de l’any 2010, és el cònsol honorari de Bòsnia i Hercegovina. “Ser cònsol és molt interessant, et permet conèixer gent molt important i t’obre moltes portes. Estic molt content”, diu.
Va estudiar per advocat, una professió que “m’agrada molt” i que continua exercint. Va jugar a hockey un temps, però rememora que “no destacava i a la meva mare no li agradava que jugués”.
Ha jugat a tennis fins als 82 anys (en té 84). A més també li agrada llegir. “Marcel Proust és el meu autor predilecte”. També llegeix molt sobre la història d’Espanya del segle XIX.
