Jaume Roca, jubilat i exdelegat del Banc d’Aliments a Terrassa
Tenia disset anys, l’any 1962, i va estar a punt que la riuada el passés per damunt. Anava amb el seu cunyat en cotxe quan el vehicle es va aturar. La pluja no parava i van haver de sortir per la finestra, però l’aiguat el va empènyer Rambla avall, fins “l’antic camp dels Kubales” i a un descampat d’aquella zona. D’aquella experiència, comenta “em queda que, quan plou, em fa una mica de basarda”.
Va estudiar Econòmiques, carrera que no va acabar. I va escriure a Diari de Terrassa, fent reportatges de la ciutat i va ser un dels iniciadors de la revista de l’Atlètic, el Rusc. Va jugar hockey al CD Terrassa, i després va marxar a l’Atlètic, “on tenia els amics”. Afirma, però, que “vaig jugar poc perquè era molt dolent, és la veritat”.
Ha treballat en diferents sectors i empreses, primer a la familiar, Roca i Pous, del tèxtil, i després a altres, sempre fent tasques de gestió, que “és el que sempre m’ha agradat”. Quan es va jubilar, va estar a Prodis i, més tard, ha estat set anys com a delegat del Banc d’Aliments de Terrassa. “Són coses que et reforcen personalment, però arriba un moment en què has de saber plegar i no soc de perpetuar-me a la cadira”.
També va ser regidor d’Urbanisme de Matadepera, localitat on viu des de fa gairebé cinquanta anys. “Va ser una experiència molt enriquidora”, apunta.
A més de llegir i d’escoltar música, una de les seves aficions és la jardineria. “Em dedico a les plantes i m’agrada molt”, assegura. També dedica el seu temps als animals de casa, un gos i ocells.
